Les quatre grans cròniques

                                           
                                           Jaume I


Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII  i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Tenien la finalitat fer propaganda de les actuacions polítiques dels reis. No són objectives i remarquen el to heroic i el sentiment patriòtic. 

El tret més remarcable de les quatre cròniques catalanes és el seu valor literari, lingüístic i històric, ja que, sobretot, narren fets contemporanis als autors, basats en l'experiència viscuda.

Les quatre cròniques són:

  1. Crònica de JaumeI , o Llibre dels feits
  2. Crònica de Bernat Desclot , o Llibre del rei En Pere
  3. Crònica de Ramon Muntaner
  4. Crònica de Pere el Cerimoniós

Crònica de Jaume I

És la crònica més antiga. Va ser escrita en dues etapes, els anys 1244 i 1274, i coordinada, i potser escrita en part, pel mateix monarca. Narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei, sobretot les conquestes de Mallorca (1229) i València (1245), i, a més dels fets militars, dóna detalls interessantíssims de la seva vida quotidiana.

La crònica aconsegueix un to verídic gràcies a l'ús d'un llenguatge popular (amb la presència de refranys, dites i expressions col·loquials) i de la llengua pròpia d'alguns personatges forasters (aragonès, castellà, francès i àrab).

Crònica de Bernat Desclot

Va ser redactada entre el 1283 i el 1288, segurament pel tresorer Bernat Escrivà. El protagonista és Pere II el Gran, el regnat del qual és descrit amb detall i rigor històric.
Tracta essencialment dos temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos. Desclot, amb un estil objectiu i impersonal, esdevé entusiàstic quan parla del rei.

Crònica de Ramon Muntaner

És considerada la millor i la més emocionant de totes quatre. Iniciada el 1325, abasta des de l'engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1327).
Muntaner és el protagonista dels fets que hi narra, però sobretot posa èmfasi en les empreses militars dels reis catalans, com l'expedició a l'Orient capitanejada per Roger de Flor, en què els catalans van annexionar a la Corona els comtats d'Atenes i Neopàtria.
Pensada per ser llegida en veu alta, el seu estil es caracteritza per l'ús de procediments joglarescos (Què us diré?) i d'un llenguatge viu i col·loquial.
L'exaltació que Ramon Muntaner fa dels monarques catalans està estretament relacionada amb el providencialisme (Déu els ha distingit de manera especial) i amb el nacionalisme.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Va ser escrita entre el 1349 i el 1385 com a justificació del seu regnat. Narra la incorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada