Fins a la segona meitat del segle XVIII, en la literatura catalana va predominar el conreu de l'estètica barroca. Aleshores, malgrat el tancament de la monarquia a l'entrada de les noves idees, es van començar a difondre els principis del neoclassicisme, sobretot a la Catalunya Nord, sota domini francès, i a Menorca, en mans dels anglesos.
La poesia i el teatre són els gèneres més conreats del Neoclassicisme català. La poesia neoclàssica se serveix de la faula didàctica i la sàtira, seguint el model del francès La Fontaine. Quant als models teatrals, cal fer referència a la comèdia de caràcters (Molière) i la tragèdia (Racine i Corneille).
La il·lustració va establir les idees bàsiques que van portar a la Revolució Francesa (1789) i que van fer esclatar un nou moviment cultural: el Romanticisme.
La dona i els fills del baró de Maldà.
En el segle XVII, un dels escriptors més destacats fou el baró de Maldà, que va escriure el dietari Calaix de sastre, de seixanta volums. Aquesta obra reflecteix la vida i els costums de l'època. Llegeix-ne més a http://lletra.uoc.edu/ca/autor/rafael-damat-baro-de-malda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada