Sens dubte, l’amor era el tema més destacat de la lírica trobadoresca. L’amor que canten els trobadors (fin’amor) és un amor culte i refinat, un amor cortès. De fet, les relacions amoroses de la nostra societat són herència directa dels trobadors. A ells els devem la concepció de l'amor que tenim!
La dama (midons) a qui canten els trobadors és d’una condició social superior al trobador i està casada. Per tant, és inaccessible. El trobador estableix una relació de vassallatge amb la dama: li promet amor etern a canvi de la seva protecció. En els poemes, el trobador sol encobrir el nom de la dama amb un senhal. El marit, que és qui finança el trobador, se sent content que escriguin poemes a la seva muller. Els matrimonis en aquesta època no eren pas per amor, sinó per conveniència: per unir terres, títols nobiliaris, etc. El marit estava satisfet que elogiessin la dama, en tant que propietat seva.
De vegades, el trobador fins i tot canta a dames que ni ha vist, però que ha sentit a dir que són molt belles. Us estranya? Nooo!! De ben segur que haureu sentit a explicar històries d'amors cibernètics, entre parelles que no es coneixen personalment!
La temàtica cortesana provoca un triangle amorós Trobador-Dama-Marit. Tota la relació dama-trobador es troba, doncs, condicionada per la presència del marit (gilós) i dels servents del marit que vigilen la dama (lausengiers).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada